És hora de deixar el bolquer? Com i quan iniciar el control d'esfínters

30 abril 2020
Categories: 
Infantil Col·legi

Volem compartir amb vosaltres la nostra visió i experiència a la llar d’infants: no hi ha una època de l’any o edat concreta per deixar el bolquer, i tampoc una recepta exacta de com s’ha de fer. No es tracta d’un aprenentatge sinó d’una adquisició que s’anirà assolint progressivament. Aprofitant la bonança de la primavera i l’estiu, són moltes les famílies que es plantegen treure el bolquer al seu fill o filla. Però ens hem de pensar en el bolquer es treu o es deixa?

Que un nen deixi el bolquer sembla fàcil, tard o d'hora aprendrà a controlar els seus esfínters, però depèn de nosaltres que respectem aquest procés o ho intentem accelerar i per tant el nen visqui aquest procés d'una manera o una altra. 

Hi haurà nens que deixaran el bolquer a l'estiu, altres a la tardor, altres a la primavera i altres a l'hivern, però es sol esperar l'estiu per "treure el bolquer" perquè si un nen/a està preparat, mullarà poca roba i aquesta sembla ser l'única raó per la qual s'espera a aquesta estació de l'any. 

Els pediatres són flexibles amb l’edat de retirada del bolquer: recomanen fer-ho entre els 2 i els 3 anys. No donen cap data exacta perquè depèn de la maduració del nen, si està preparat o no. Un nen/a està madur i preparat perquè se li tregui el bolquer quan és capaç de dir que té pipi o té i, la manera de fer-ho és com un joc. Primer s’han de familiaritzar amb l’orinal, i després que vegin com fan el pipí i la caca altres nens, els germans o els mateixos pares. 

Cada nen/a té el seu propi ritme de maduració (neurològica, psicològica, corporal, emocional, afectiva i social), i només des d’aquesta comprensió i respecte podrem acompanyar-lo en el procés del control d’esfínters.

Si la consciència sobre el seu cos la té el nen, serà capaç de controlar. Si som nosaltres els que ho vam asseure cada hora amb l'esperança que surti alguna cosa (i no li llevem fins que surti), els que li recordem constantment si té ganes de fer ... som nosaltres els que prenem el control sobre el seu cos, no deixem que sigui el nen qui prengui consciència, que senti i que controli; i no ens oblidem que la finalitat és que el nen controli els seus esfínters, no nosaltres per ells.

A més a més d’ un domini del seu propi cos (integració́ del seu esquema corporal i de la imatge mental del seu cos), s’ha de sentir segur/a emocionalment per no tenir por d’allunyar-se del lloc on estan, de desprendre’s de quelcom que surt del seu cos i que entén que forma part de si mateix/a i, sobretot, de no arribar a temps, amb tot el que això comporta.

En un ambient acollidor i interessant, els infants estan atents a aquells que els envolten i s’alegren de poder imitar-los. Sorgeix el desig conscient de ser i fer com els grans. No necessiten, doncs, cap entrenament del control d’esfínters, sinó un acompanyament en el camí de l’adquisició de noves competències, recorregut amb empatia i comprensió ens els seus esforços de manera sostinguda, ho aconsegueixen o no.

COM SABEM QUE ÉS EL MOMENT DE DIR ADÉU ALS BOLQUERS?

Quan observem una sèrie d’indicadors en el desenvolupament de l’infant, sabrem que està preparat per iniciar aquest procés. Aquestes senyals són:

  1. Coneix les parts del cos i sap per on surten el “pipí” i la “caca”.
  2. No es refereix a ell mateix com “el nen”, “El Joan”, “La Paula”..., sinó que apareix l’ús del “Jo” i dels verbs en primera persona.
  3. Presència de l’esbós de les primeres representacions de la figura humana i el tancament de grafismes circulars.
  4. Coneix l’orinal, el vàter, el paper higiènic, les calcetes o els calçotets.
  5. Té consciència de si està mullat/da o sec/a.
  6. Li molesta portar el bolquer amb la femta.
  7. Mostra interès pel procés de deixar el bolquer i vol seure al vàter o l’orinal.

COM PODEU LES FAMÍLIES ACOMPANYAR ALS VOSTRES FILLS/ES EN AQUEST PROCÉS?

Els dies previs a la retirada del bolquer està bé fer-lo/a seure a l’orinal, explicar-li que allà haurà de començar a fer pipí i caca, que el vegi com un objecte més del lavabo, i així, el dia que ja no porti bolquer, sabrà que al lavabo hi ha el seu orinal. El més important és tenir present que el control d’esfínters té a veure amb un desenvolupament maduratiu general, i que si és portat a terme AMB RESPECTE al ritme evolutiu de cada infant, es produirà amb tranquil·litat. Dit d’una altra manera, no podem obligar a un infant a deixar el bolquer. L’equip educatiu us aconsellem:

  • Millor roba pràctica. Poseu-li roba que l’infant pugui baixar i pujar autònomament (evitar pantalons rígids, petos, bodis..).
  • Comprem-li un orinal de colors. Convidem al nen/a anar a l’orinal, mai forçar-lo, obligar-lo.
  • No feu comentaris negatius tipus “ets petit/a” “sempre et pixes”.. ni referir-vos a la caca com quelcom brut o negatiu
  • Anomeneu els objectes del lavabo (“Això es un vàter, com el del pare i la mare”) i les parts del seu cos mentre l’ajudeu a posar el bolquer (“Veig que estàs incòmode, et sents mullat? Podem anar a canviar-te”).
  • Col·loqueu l’orinal en un lloc visible per tal que hi tingui accés, s’hi apropi i hi pugui jugar.
  • Podem ajudar a familiaritzar-se amb l’orinal aprofitant el moment del bany, despullar-lo/a i convidar-lo/a a seure mentre li expliquem un conte.
  • Felicita al nen/a. Mentre l’infant seu al vàter o orinal, estigues al seu costat i, en acabar, no tiris la cadena, que l’infant pugui veure el resultat de la
  • seva “feina”, segur que l’ajudarà a comprendre el procés.
  • Sigues exemple i fes que sigui un moment agradable. Convideu a l’infant a anar al lavabo amb vosaltres amb un “Vaig al lavabo, em vols acompanyar?”. Si no ens amaguem, ens podrà observar i veure-ho com
  • una situació més natural

I RECORDA

  • Esperar al “moment adequat”. Mantenir la calma, respectar els seus temps i no forçar.
  • Assegurar un entorn tranquil i agradable.
  • Poseu paraules a tot allò que succeeixi, utilitzant un llenguatge clar i fàcil d’entendre.
  • Evitar enfadar-se, donar sermons, renyar, castigar o que la coacció sigui un reforçador per a l’infant.
  • No preguntar-li contínuament si vol anar al lavabo.
  • Aprofiteu les rutines naturals del dia perquè els ajudin a ser sistemàtics i consistents al llarg del temps (per exemple, fer un pipí abans d’anar a dormir o a l’aixecar-se al matí).
  • Accepteu els possibles retrocessos com a part del procés. Si alguna família s’ha avançat sense que l’infant estigui preparat, el més adequat és tornar- li a posar el bolquer i esperar que sigui el seu moment. No passa res.

El control d'esfínters és un procés que necessita temps per permetre que els sistemes madurin, però realment tenim temps i els donem el temps que necessiten per controlar els esfínters?

Recordem, no som els adults els que decidim quan madura el cos dels nens, nosaltres som els que acompanyem els seus processos.

CONFIA I GAUDEIX

L'ésser humà està preparat per a això, uns abans, altres després. CONFIA en que arribarà un dia que estarà madur/a per treure-li el bolquer.

Per què intentar "ensenyar" una cosa que sorgirà de forma natural quan realment estigui preparat?

Per què estar pendents del rellotge?

Per què tanta ansietat?

Per què estar pendents de si s'acaba o no de fer pipí?

Per què preguntar tantes vegades sí que té ganes?

I, GAUDEIX del temps compartit, del fet de ser la mare, o del fet de ser el pare.

El desenvolupament infantil NO és una cursa, és important respectar el seu temps, el seu ritme, la seva naturalesa.

Esperem que aquests consells us siguin d’utilitat i, tot i que les circumstàncies actuals ens impedeixen estar al vostre costat i compartir aquest procés en el dia a dia, us recordem que ens teniu a la vostra disposició per qualsevol dubte o comentari.

 

L’equip de la llar d’infants Sant Rafael.

 

CLICA AQUÍ PER DESCARREGAR L'ARTICLE EN FORMAT "PDF"